9.6.08

A l'estiu, tota cuca... llig!

No tanquem (per vacances), que continuem.

A vegades ignorem que allò que ens sembla tan fantàstic, tan original i tan modern no ho és tant o, millor dit, ho és de fa molt i molt de temps i, a més a més, ignorem -i amb això ens tanquem una porta al plaer de dimensions gegantines- que ha fet el salt de les pàgines de la gran literatura a les nostres menudetes pantalles.
Si no ho creieu, mireu:



O bé, escolteu:



Aquests text(Ohhhhhhhhhhhh!)s són de Julio Cortázar ( a l'anunci de Seat, fins i tot, la veu és de Julio Cortázar!), qui, com haureu vist, va escriure unes coses genials...

Tanmateix, això no és tot. Qui no recorda Alícia al país de les meravelles de Lewis Caroll?

L'Alícia es va adonar, amb una certa sorpresa, que les pedretes es convertien en pastissets quan queien a terra, i va tenir una brillant idea. "Si menjo un d'aquests pastissets" va pensar "segur que tornaré a canviar de mida."


Doncs...



I finalment, el d'ara:



D'un llibre de Jack Kerouac.

Bé, ara que ja no deveu desconfiar tant de la literatura (sí que ho heu de fer, però, de la publicitat!), uns suggeriments per a les vacances. Compte! que van de tot cor; magnífics companys meus de viatge d'estius passats:

  • L'Odissea, d'Homer (Ja sabeu, Odisseu, més conegut com a Ulisses, i el viatge que encara dura)
  • Historias de cronopios y famas, de Julio Cortázar (sí, el del Seat Leon)
  • La meva família i altres animals, de Gerald Durrell (tot l'estiu i la vida tota per davant).
  • Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders (doncs això: cròniques... de la veritat oculta)
  • El vigilant en el camp de Sègoll, de J. D. Salinger (Comença així: Si de debó voleu que us en parli, segurament la primera cosa que voldreu saber serà on vaig néixer, i com va ser la meva fastigosa infantesa, i que feien els meus pares abans de tenir-me, i tota aquesta porqueria estil David Copperfield...)
  • Aloma, de Mercè Rodoreda (L'amor em fa fàstic!)
  • La pell freda, d'Albert Sánchez Pinyol (Avui els monstres s'han passat la nit sencera xisclant des de la foscor però sense atacar-nos, molt curiós. Intento parlar amb en Batís sobre la nostra vida anterior a Europa, sense èxit.)
I gairebé tots, a la nostra biblioteca
De moment, prou. Ara, suggeriu vosaltres.

apostat per Laura

23.4.08

Una foto, una celebració i un poema

Hui -Dia del Llibre- hem intentat celebrar-lo a la nostra manera, és a dir amb bona voluntat i el treball d'alguns i algunes bojos i boges per la lectura:Víctor i Toni de 3r d'E.S.O. 'C', Anna i Sandra de 2n d'E.S.O. 'D' i Eva de 1r de Batxillerat 'A'.

Desafiant la vergonya pròpia i els entrebancs de la tecnologia -l'amplificador que no amplificava i un micròfon que no volia augmentar les seues veus, ai!- han llegir, al pati, el primer capítol de El noi del pijama de ratlles, en valencià, castellà i anglés. MOLTES GRÀCIES pel vostre temps i coratge!!

El poema que ve a continuació és del darrer Premi Cervantes, el poeta argentí Juan Gelman, qui ha estat guardonat hui.

POESÍA
El poema


Juan Gelman

Entra como un ladrón, roba desastres, se lleva

calles donde morí,

lo que ha fingido ser en una

estación sin viaje, guarida

de los besos caídos.

¿Qué hace

con la tierra sin brisa,

los arrabales del ninguno?

No primavera en su pañuelo tibio

como una desnudez. Se prueba

el dolor y cumple

su promesa de nuncas.

Todo lo que hace mal

en él canta.

Esta noche.

Hijo, podés venir.

apostat per Haydée


9.3.08

Teatre als prestatges

De la mà dels alumnes de Dramatització i teatre de 1r d'ESO, un cert teatre s'esdevé a la biblioteca del Muntaner; mireu, mireu:

4.3.08

FIRA DEL LLIBRE ANTIC I D'OCASIÓ

Ja des de fa uns dies s'ha inaugurat una nova edició de la FIRA DEL LLIBRE ANTIC I D'OCASIÓ.
Aquesta fira està situada als jardins centrals de la Gran Via Marqués del Túria de València, continuarà fins el proper 19 de març.
Es tracta d'una molt bona oportunitat no sols per adquirir llibres (i també revistes i còmics) a un preu molt bo (encara que siguen antics, el contingut es el mateix que si foren nous; llevat que hagen estat escrits molt recentment, clar està), llibres que pràcticamente no es poden trobar en les llibreries habituals, descatalogats, que si teníem localitzats però no en teníem prou diners per comprar-los, que no ens recordavem que existien, que ens els havien mencionat però no en vàrem fer molt de cas i, mira per a on!, per fer un regalet, etc., etc.
Però també es pot anar-hi simplement pel plaer d'escodrinyar per les barraques i els taulells, i per fer una ullada a algún llibre que ens cride l'atenció, que parega tan vell que potser hauria estat escrit a mà, o tan gran que necessitem tres mans, o més (una de les quals podria ser la d'un amic o amiga, i aprofitem per fer-li un regalet també). O simplement per què ens apeteix.
En fi, creiem que es una bona oportunitat per conèixer millor els llibres i coses paregudes. A més, aprofitant aquests dies, cal tindre en compte que està prop de la paça de l'Ajuntament i d'un lloc de moda on fan un café i xocolata molt bons.

També aprofitem l'ocasió per recordar que el proper 2 d'abril se celebra el dia del llibre infantil, i poc després, el 23 d'abril el dia del llibre (en general), i que també tindrà lloc la FIRA DEL LLIBRE (també en general) als jardins de vivers de València.
Salut i lectura.

27.2.08

Recomendaciones de Paco

INTRO:
Podría haber llamado a esta sección "los imprescindibles de Paco", pero creo que se puede prescindir de esta palabra (la de "Paco" no). Simplemente creía conveniente establecer una mini-lista (que puede y debe ser ampliada) de obras literarias buenas, muy buenas, que siempre vendrá bien leer y conocer.
El momento de lectura lo dejo en tus manos, ojos y cabeza. Pero eso sí, son obras que conviene saborear, y no es ningún delito deleitarse con ellas.

LA ILÍADA. HOMERO.
Es considerada como la primera obra de la literatura occidental. Al menos es la primera fijada por escrito, pero recoge leyendas de épocas anteriores, en concreto la guerra de Troya. Se trata de un poema épica, escrito en griego por Homero, allá por el siglo VIII a.C., y simplemente se centra en unos sucesos relativos al mejor héroe griego, Aquiles, pero con muchas referencias a otros episodios. Es una obra llena de luchas, batallas y sangre, pero lo bueno de ella es que tiene muchísimo más, y muchos de sus personajes representan los más variados caracteres humanos. Además está llena de dioses y mitos.
NOTA: En griego se escribió en verso, pero las traducciones suelen ser en prosa.
¿Frasecita?: "Como la generación de las hojas así es la de los hombres. A las hojas las dispersa el viento por el suelo, pero el bosque, cuando reverdece, produce otras al llegar la primavera. De la misma manera, una generación humana nace y otra muere".


EL CABALLERO INEXISTENTE. ITALO CALVINO.
Agilulfo Emo Bertrandino de los Guildivernos y de los Otros de Corbentraz y Sura, caballero de Selimpia Citerior y de Fez, tiene un problema: no existe, y él lo sabe. Pero eso no le impide ser muy estricto en todas sus tareas y cumplir con todas las obligaciones que su cargo conlleva. Para ello es ayudado por su escudero, que, aunque él no lo sepa, tiene muchas existencias y por eso no es nada, ...o lo es todo, porque de hecho es todo lo que ve, sin ser consciente de esos cambios de su existencia. Por si fuera poco, también aparace un personaje que sabe que es, pero no qué es, y pretende averiguarlo. Y también otro que sí sabe qué es, pero no le gusta y quiere ser otra cosa. En fin, se trata, con un transfondo medieval, de una obra llena de humor que también hace meditar sobre los problemas, o no, de la existencia humana, satisfecha y/o frustrada.
¿Frasecita? "Si es infeliz el enamorado que invoca besos cuyo sabor desconoce, mil veces más infeliz es aquél que, apenas probó ese sabor, le fue negado".

LA CANTANTE CALVA. E. IONESCO.
Es la obra de teatro más representativa del "absurdo" y del surrealismo que tanto, para bien y para mal (no ya tan literariamente hablando) nos rodea. Empieza con una sosa e insustacial conversación de una familia burguesa, pero poco a poco, y con más personajes, va derivando a la disolución total del lenguaje. En realidad se trata de una parodia sobre la falta de comunicación en la que muchas veces, por responsabilidad nuestra o no, nos vemos inmersos. Es también una obra llena de humor, buen humor porque hace reír, pero humor amargo.
¿Frasecita? "Hay algo que no comprendo. ¿Por qué en la sección del registro civil del periódico se da siempre la edad de los muertos y nunca la de los recién nacidos? Es absurdo".

EL QUIJOTE. CERVANTES.
El Quijote se comenta solo.
Y si no me crees, léelo.


24.2.08

Novetats

Per començar amb les novetats de què parlàvem al post anterior i que ja es troben disponibles a la biblioteca, l'últim llibre de Laura Gallego, L'emperadriu dels eteris. (disponible també en castellà)

I un altre llibre del qual se'n parlarà molt i molt en els pròxims dies al centre: El noi del pijama de ratlles, de John Boyne (aquest el trobareu a més de traduït al castellà i al valencià, en l'original anglès). Es tracta d'una novel·la genial de la qual millor no dir-ne res perquè això suposaria xafar-nos no sols el final sinó també el principi i cada una de les paraules que el segueixen.


I parlant de novetats, ja teniu l'últim Harry Potter?





20.2.08

Valenta jornada!


Va ser tan l'èxit de la jornada de Sant Valentí que ens ha costat uns dies quantificar-lo. Ara ja podem dir que, si bé la vostra efusivitat poètica va ser inconmensurable, els beneficis de la iniciativa han estat significatius.
Com ja vam prometre els destinarem a adquirir nous llibres per a la biblioteca: de qualitat, actuals, interessantíssims!

Només ens calen uns dies de paciència...

Per cert, què és de qualitat, actual i interessantíssim per a vosaltres?

13.2.08

Troba't a la biblioteca

A la biblioteca del Muntaner pots vindre a estudiar,

pots vindre a llegir,
a mirar i a tocar,
pots vindre a xarrar,En qualsevol cas, troba't a la biblioteca.
O fes perquè t'hi troben...

apostat per Laura S.

4.2.08

Take, O take

What about reading this love poem by Shakespeare? Luis



Take, O Take
TAKE, O take those lips away
That so sweetly were forsworn,
And those eyes, the break of day,
Lights that do mislead the morn:
But my kisses bring again,
Bring again—
Seals of love, but seal’d in vain,
Seal’d in vain!

3.2.08

Jo lector

Per què?
Forges ho explica molt bé:


apostat per Laura S.